Humor popular

En 1968 un militar (español, por supuesto) compuso una Habanera que se hizo muy popular pese al origen del compositor. Estoy por afirmar que ha sido cantada por más gente que ese himno violento de "Els segadors". Esta es la letra

El meu avi se'n va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor vaixell de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya! Visca el "Català"!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa  era de les americans.

------------------------------------------------

45 después un tipo cachondo ha publicado en la red una  nueva versión de la letra de la Habanera más popular de Cataluña. Hela aquí.

🎼El meu avi va anar a Andorra

 A portar-hi uns calerons

 No fos cas que a casa nostra 

Hi haguessin revolucions 

Els calerons varen crèixer

 Amb soborns i comissions,

 Fins assolir una fortuna

 De quatre-cents O cinc-cents mil.lions!

 Quan Jordi Pujol Parava la mà

 Els homes del totxo, Au vinga, a pagar!

 Els milions a casa No varen tornar,

 No varen tornar,

 Que van amagar-los Als bancs d'ultramar.

 Arribaren temps confusos 

De grans manifestacions I

la premsa madrilenya Disparàren els canons.

 Una dona despitada Va obrir la caixa dels trons, I

 va agafar la família, I

 el Jordi Pujol, Ben bé pels collons

. Quan Jordi Pujol Parava la mà

 Els homes del totxo, Au vinga, a pagar!

 Els milions a casa No varen tornar

, No varen tornar

, Visca Catalunya! Pobres catalans.

Notable ingenio el del versionista. ¡¡Que no decaiga¡¡ ¡¡Imaginad a doña Ferrusola entrando a prestar declaración como imputada en tropecientos delitos en el correspondiente edificio de la Ciudad de la Justicia. Esta encantadora señora es capaz de alegar que no reconoce a los Tribunales Españoles para juzgarla. Atentos a la pantalla.